El moniato és un tubercle provinent de l'Amèrica central que molts tenen associat només a la celebració de la castanyada.És un producte que podem trobar durant tota la tardor. Té propietats nutritives interessants i en destaca el contingut en provitamina A.

El moniato té molts hidrats de carboni complexos i sucres i el seu contingut calòric és mitjà (100 Kcal per cada 100g).

El moniato se sol comparar amb la patata i es poden coure de forma semblant. Cal destacar que el moniato és més nutritiu que la patata amb contingut de vitamines A, E, C i l’àcid fòlic.

Per començar, poseu fruita seca a remullar amb aigua tèbia durant una hora aproximadament.

Mentrestant, poseu la ceba, picada molt fina, en una cassola amb el llard i una mica d’oli i ofegueu-la, sense que agafi color. Seguidament, afegiu-hi la carn magra tallada a dauets i deixeu que es cogui una mica. Quan comenci a agafar color, poseu-hi la salsitxa tallada a trossos i deixeu que s’enrosseixi. A continuació, aboqueu-hi el conyac, deixeu que s’evapori l’alcohol, incorporeu-hi la fruita seca, prèviament escorreguda, cobriu-ho tot amb aigua i deixeu-ho coure a foc moderat durant una hora i mitja.

Per fer la picada, tritureu les ametlles amb una mica d’aigua amb la batedora.

Finalment, afegiu la picada a la cassola, rectifiqueu-la de sal i deixeu-ho coure 5 minuts més.

I ja per acabar, ja podeu emplatar el platillo.

La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies. És comestible i molt apreciada com a aliment a algunes zones del món. Als Països Catalans protagonitza, junt amb els panellets i els boniatos, la tradicional festa de la Castanyada.

Tot i que es tracta d’un aliment que tenim associat a la tardor, la seva temporada s’allarga fins a final de gener. Durant la resta de l’hivern les podem comprar assecades. Es tracta d’una fruita seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.

A Catalunya va arribar ja a l’època romana i des del segle XVIII es fa servir a la cuina. Es tracta, doncs, d’un aliment tradicional al qual el nostre sistema digestiu fa molts centenars d’anys que està acostumat i, per tant, resulta fàcil d’assimilar-ne els nutrients.

Per començar, poseu l’enciam de mar en aigua per treure-li la sal.

A continuació, filetegeu els lloms dels molls, netegeu-los i poseu-los en sal durant 30 minuts. Seguidament, eixugueu-los amb paper de cuina, poseu-los en un bol amb el suc de les llimes i deixeu-los marinar 10 minuts més. Passat aquest temps, escorreu-los, poseu-los en un altre bol i cobriu-los amb oli de gira-sol.

Mentrestant, escorreu l’enciam de mar i fregiu-lo en una paella amb oli de gira-sol ben calent.

Tot seguit, talleu la moixama i el tomàquet cor de bou molt primet.

Finalment, amaniu les fulles de mostassa amb oli d'oliva i sal i ratlleu-hi el rave japonès per damunt.

I ja per acabar, amb el cor de bou tallat molt primet i les fulles de mostassa amanides, feu el fons de plat, poseu-hi per sobre uns talls de moixama i els molls i guarniu-ho amb l'enciam de mar fregit i el caviar de llimes i pebre.

Per començar, peleu els llagostins, separeu els caps de les cues i reserveu les cues pelades per una banda i els caps per una altra.

Per fer la salsa de llagostins, sofregiu la ceba i els alls, tallats a trossos, en una olla amb una mica d’oli. Quan estiguin tous, afegiu-hi el porro tallat a trossets i deixeu-lo sofregir uns minuts. Seguidament, poseu-hi l’api tallat a trossets i deixeu-lo sofregir també durant uns minuts. Quan estigui tot ben sofregit, afegiu-hi els caps dels llagostins i el brandi, flamegeu-ho fins que s’evapori l’alcohol, cobriu-ho d’aigua i deixeu-ho bullir durant 20 minuts. Després, passeu-ho pel colador xinès, aboqueu-ho en un cassó, afegiu-hi la mantega, deixeu-ho reduir fins que quedi un quart del que hi havia i reserveu-ho.

Per fer les verdures, peleu i talleu les pastanagues, el carbassó i els naps, en daus d’un o dos centímetres, escaldeu-les en aigua bullint, per separat, durant uns 30 segons cadascuna i refredeu-les en un bol amb aigua i gel. A continuació, salteu les verdures, alhora, en una paella amb una mica d’oli i rectifiqueu-les de sal i pebre.

Per fer la maionesa de cítrics, afegiu la pell de llimona i de taronja ratllada a la maionesa, remeneu-ho bé i reseveu-ho.

Per a les xips de xirivia, peleu la xirivia, talleu-la amb una mandolina i fregiu les xips en una paella amb oli abundant i no gaire calent, a uns 150 graus. Quan estiguin daurades, poseu-les en un plat sobre paper absorbent, saleu-les i reserveu-les.

Finalment, saleu les cues de llagostins i salteu-les a la planxa.

I ja per acabar, col•loqueu les verduretes al mig del plat, poseu-hi els llagostins a sobre, salseu-los amb la maionesa, i guarniu el plat amb les xips de xirivia i amb un cordonet de salsa de llagostins.

El llagostí (Penaeus Kerathurus) es un dels mariscs més apreciats i consumits a tot el mon. Sol mesurar uns 15 cm i té el cos allargat amb el cap gros i ulls sortits.

La carn del llagostí té un gust suau i un color blanc amb uns fils roses o rojos.

Els llagostins, i el marisc en general, són una bona font de proteïnes d'elevat valor biològic. El seu contingut en greix és baix, al voltant d'un 1%, i és principalment insaturat. Tenen un contingut de colesterol destacable, tot i que el greix insaturat fa que no se n'absorbeixi tant. També són una bona font de minerals i vitamines.

El tomàquet, tomata, tomaca, tomacó, tomàtiga, tomàtic o domàtiga és el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum).

La tomaquera és una planta provinent de Sudamèrica i ha esdevingut un ingredient imprescindible de la cuina mediterrània.

El tomàquet és un aliment poc energètic (20 calories cada 100g) i el seu component majoritari és l'aigua.

Aquesta fruita és una font important de fibra, minerals (potassi i fósfor) i vitaminies (C, E, provitamina A i vitamines del grup B).

Destaca també pel seu continguts en carotens la qual cosa el fa una important font d'antioxidants, que fan una funció importantíssima en la protecció del nostre organisme.

La cua de bou és una part de l'animal amb escassa part carnosa però és deliciosa per a estofats i guisats.

La cua de bou es caracteritza pel seu gust intens i el seu aroma. És una carn gelatinosa i molt saborosa.

És un aliment molt sa i equilibrat. Les seves propietats nutritives són molt remarcables. Hi destaca la gran quantitat de proteínes i vitamines, sobretot del grup B i els minerals com el fósfor, el ferro i la calç.

A la nostra podràs trobar aquest producte tallat per les juntes i envasat al buit i si ho desitja, pot comprar-lo cuinat i envasat.