Les broquetes de carn o pinxos de carn són una manera diferent de menjar carn a la brasa. La nostra carnisseria en prepara de boníssimes fetes amb carn de porc i pollastre.

No us perdeu la nostra broqueta amb una selecció de salsitxes de diferents tipus i carn marinada.

Per començar, talleu les pomes a quarts i traieu-ne els cors.

Per fer el tupí, poseu els quarts en un pot de conserva fins més o menys la meitat del pot, poseu-hi la botifarra a sobre, cobriu-la amb més poma fins a omplir el pot, afegiu-hi oli abundant, tapeu el pot i deixeu-lo coure al bany maria durant 90 minuts. Després, heu de guardar la conserva durant un mínim de 30 dies.

Passat aquest temps, traieu la poma i la botifarra del pot.

A continuació, poseu en un bol els enciamets i l'api tallats a trossos, amaniu-ho amb l'oli del tupí, suc de llimona, sal i pebre i remeneu-ho bé.

Tot seguit, talleu la botifarra a làmines llargues i cobriu les parets d'un mottle rodó. I ja per acabar, emplateu el motlle, ompliu-lo amb els enciamets amanits, poseu-hi a sobre les nous, els talls de poma i la regalèssia i desemmotlleu-ho.

La nostra llonganissa artesanal és un producte en el que estem especialitzats.

Al nostre obrador en fem de molts tipus per tal de satisfer els paladars més diversos, però totes estan elaborades amb la millor selecció de carn picada de porc o també amb pollastre o poltre.

A la carnisseria de lo Cistell trobaràs llonganisses dels tipus següents:

• - Llonganissa de porc amb una mica de pebre
• - Llonganissa de porc sense pebre
• - Llonganissa de porc picant
• - Llonganissa de porc de bolets
• - Llonganissa de porc ibèric
• - Salsitxa de pollastre
• - Llonganissa de carn de poltre

Totes les nostres llonganisses són sense gluten i sense lactosa.

El bacallà sec i salat o abadejo com ho diem a les Terres de l'Ebre, és un peix conservat assecat després de salar. Durant molts anys en que no es disposava de neveres era un aliment que podies trobar al rebost de totes les cases.

Aquest aliment conservat és molt popular a les nostres terres degut a la quantitat quasi infinita de receptes a partir d'aquest ingredient.

A la nostra peixateria el podem trobar salat i preparat en còmodes envasos.

Esqueixat

Llom

Carpaccio

Per començar, preescalfeu el forn a 200 graus.

A continuació, peleu les patates, talleu-les a rodanxes d’un centímetre de gruix, poseu-les en una safata de forn untada amb oli d’oliva, salpebreu-les, amaniu-les amb un raig d’oli per sobre i deixeu-les coure al forn a 200 graus durant 30 minuts. Passat aquest temps, traieu-les del forn, poseu-hi canyella en pols per sobre, tapeu la safata amb paper de plata i torneu-les a enfornar 30 minuts més a 180 graus.

Mentrestant, poseu el bacallà en un cassó, amb l’oli de gira-sol suficient perquè el cobreixi i unes branquetes de farigola fresca i deixeu-lo confitar a baixa temperatura durant uns 10 minuts.

Finalment, tritureu el tomàquet sec.

I ja per acabar, emplateu la patata, poseu-hi el bacallà confitat al damunt i guarniu el plat amb una mica de farigola fresca i tomàquet sec en pols.

El xapadillo d'anguila o anguila xapada és una preparació molt típica de les Terres de l'Ebre.

Aquesta preparació de l'anguila per tal de ser conservada, té moltes variants, però en general consisteix en traure el cap i obrir l'anguila de dalt a baix.

Es trau l'espina, es treuen les tripes i es neteja. Un cop netes cal posar-les en salmorra durant tot un dia i s'escorren.

Es fregen amb oli d'oliva, pebre negre i roig i es pengen en un lloc airejat i ombriu fins que estan ben seques.

Aquesta preparació permet conservar les anguiles durant molt de temps.

A la peixateria de lo Cistell en trobareu de ja preparades i podeu estalviar-vos tot el procès.

Per a l’anguila amb all i pebre, talleu la ceba ben petita i poseu-la a la cassola, a foc lent, amb una mica d’oli, durant aproximadament uns 7 minuts. Mentre es cou, peleu i trinxeu els alls amb un ganivet. Quan veieu que la ceba comença a estar tova, afegiu-hi els alls trinxats i sofregiu-ho. Mentrestant, talleu l’anguila a rodanxes de 3 o 4 centímetres. A continuació, afegiu l’anguila a la cassola, aneu-la girant, cobriu-ho tot amb aigua freda i afegiu-hi força pebre mòlt i el colorant. Quan l’anguila estigui cuita poseu-hi la sal. Per saber si està en el seu punt heu de poder separar la carn de l’espina sense que es trenqui.

Per fer les torradetes d’anguila fumada, peleu els tomàquets, trossegeu-los, fiqueu-los al morter i piqueu-los amb all i julivert amb una mica d’oli i sal. Tot seguit, feu a trossos ben petits, amb el ganivet, l’anguila fumada i barregeu-ho tot.

I ja per acabar, serviu l’anguila amb all i pebre en cassoles de terra petites i poseu al damunt de les llesques de pa torrat la barreja d’anguila fumada.

El romanesco és una col híbrida entre el bròquil i el bròcoli.

En tenim constància des del segle XVI a Itàlia i el seu conreu i consum s'ha estès molt recentment a tot el món.

Sembla una coliflor però de color verd i la flor té la forma d'una espiral logarítmica quasi fractal.

Mentre a Itàlia hi ha moltes receptes per aquesta hortalissa a la resta del món s'acostuma a cuinar igual que qualsevol bròculi o bròquil. En tenir una textura més suau que les coliflors el romanesco és ideal per ésser menjat, també cru en amanida.