1. Dins d'un bol posem 350 g de farina tamisada i el llevat. Hi fem un forat al centre en forma de volcà i hi posem 100 g de sucre al mig, 2 ous, la pell de la llimona ratllada, l'anís en pols i la canyella. Ho barregem tot i ho treballem amb les mans fins que quedi una massa fina. Fem un segon volcà i hi aboquem la llet.

2. Quan tot és fi, hi afegim la mantega, que prèviament haurem fos en una paella, i ho barregem bé, però sense donar cops a la pasta. Un cop estigui tot barrejat veurem que es desenganxa del bol amb facilitat.

3. Aquesta massa la posarem sobre la taula amb una mica de farina i li donarem forma de coca. Hem d'aconseguir que la massa sigui, més o menys, d'1 cm de gruix.

4. Col·loquem aquesta coca en una safata de forn amb paper sulfurat per sota i la deixarem reposar tapada amb un drap dins de la nevera uns 15 minuts.

5. Pelem i tallem un tros de gingebre a daus petits. Posem els daus a confitar amb 1 got de sucre per un got d'aigua i ho deixem reduir uns 30 minuts.

6. Un cop ha passat aquest temps, traiem la massa de la nevera i la pintem amb ou batut. Després hi posem la fruita confitada per sobre, hi espolsem el sucre per sobre i la posarem al forn a 220º uns 30 minuts.

7. Traiem la coca del forn i hi afegim els pinyons i una mica més de sucre. Ho deixem al forn 5 minuts més.

8. Un cop cuita, la deixem refredar i ja ens la podem menjar.

La pera Castell o de Sant Joan és la pera més primerenca i més petita i es creu que és un fruit que és originari de les nostres terres o potser de Mallorca.

La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent.

Per començar, poseu en un cassó l'all sencer, sense pelar i tallat per la meitat, les herbes, el bitxo i l'oli, engegueu el foc al mínim i deixeu aromatitzar l'oli fins que l'all estigui daurat, aproximadament uns 20 minuts. Després, coleu-lo i reserveu-lo.

A continuació, talleu les cireres per la meitat, traieu-los l'os, escaldeu-les en un cassó amb aigua bullint, sal i sucre durant 20 segons, refredeu-les en un bol amb aigua i gel, talleu-les a daus petits i reserveu-les.

Per fer el pil-pil, poseu un dit de l'oli aromatitzat en una cassola, deixeu-lo escalfar una mica, afegiu-hi la tripa de bacallà i sacsegeu la cassola amb moviments circulars, per lligar l'oli amb la gelatina de bacallà, durant una mica més d'un minut. Després, afegiu-hi la botifarra tallada a dauets i deixeu-ho coure un minut més.

Tot seguit, talleu el calamar, saleu-lo i salteu-lo a la planxa.

Finalment, salteu les cireres, tallades a dauets, en una paella amb mantega.

I ja per acabar, emplateu el calamar, poseu-hi les cireres al voltant, aboqueu-hi el pil-pil per sobre, amaniu-ho amb un raig d'oli i una mica de sal en escames i guarniu el plat amb els germinats.

Per començar, obriu els rogers, desespineu-los, feu-ne filets i reserveu les espines.

Per fer la reducció de ratafia, reduïu uns 10 cl de ratafia fins que quedi espessa.

Per coure els albercocs, poseu els albercocs al forn sencers, coberts d’aigua, a 120º durant 2 hores. Després, peleu-los, traieu-los el pinyol i reserveu-los.

A continuació, l’aigua de l’albercoc poseu-la a reduir juntament amb 10 cl més de ratafia.

Per fer la salsa, en una cassola amb unes gotes d’oli enrossiu les espines i el cap dels rogers. Seguidament, afegiu-hi la ceba i el tomàquet a trossos i un raig d’absenta i deixeu que s’enrosseixi. Tot seguit, cobriu-ho d’aigua, deixeu-ho reduir una hora i coleu la salsa.

Finalment, saleu els filets de roger i marqueu-los a la planxa, només per la part de la pell. Quan estiguin cuits, poseu-los en una safata de forn, mulleu-los amb la reducció d’aigua d’albercoc amb ratafia i fiqueu-ho al forn durant 3 minuts a 175 graus juntament amb els albercocs.

I ja per acabar, serviu els filets tapats amb el suc del rostit d’espines i acompanyats amb unes gotes de reducció de ratafia i, l costat, poseu-hi dos talls d’albercoc confitat.

L'albercoc és una fruita primerenca amb pell de color ataronjat i tacte vellutat. Té un aroma molt delicata i polpa sucosa, dolça i fema.

És una fruita d'origin àrab i ja en tenim constància del seu cultiu a la Xina l'any 3000 aC.

Aquest fruit destaca per la gran quantitat de fibra i millora el trànsit intestinal.

Per començar, poseu una cassola amb oli al foc, fregiu les baldanes i reserveu-les.

Seguidament, a la mateixa cassola, fregiu els escamarlans i les galeres.

Mentrestant, passeu pel pímer la ceba i els pebrots verd i vermell, nets de llavors.

Quan els escamarlans i les galeres estiguin rossos, retireu-los de la cassola, afegiu-hi oli, si cal, poseu-hi els pebrots i la ceba triturats i deixeu-ho coure fins que quedin amb textura de melmelada.

A continuació, sense necessitat de fer tractament previ, talleu tot el pop a trossos, cap i potes, afegiu-lo a la cassola, juntament amb les carxofes, i deixeu-ho enrossir una mica.

Per fer la picada, poseu al morter les ametlles, uns fils de safrà i el julivert i tritureu-ho amb la mà de morter.

Tot seguit, afegiu la picada a la cassola juntament amb una punta de bitxo, doneu-hi un parell de voltes, aboqueu-hi el got de brandi i flamegeu-ho. Després, poseu-hi les patates, tallades a talls d’uns dos centímetres de gruix, les galeres i els escamarlans, cobriu-ho amb el fumet i deixeu-ho coure a foc lent durant uns 15 o 20 minuts.

Finalment, afegiu-hi les baldanes i els musclos sense obrir, deixant que s’obrin dins la cassola deixant anar la seva aigua i deixeu-ho coure tot junt durant uns 5 minuts més.

Us ha de quedar un pèl caldós.

I ja per acabar, serviu la caldereta.

La mollera és un peix amb carn blanca, suau, delicada, poc ferma i de sabor molt agradable. S'utilitza en fresc, refrigerada o congelada i es comercialitza sencera, trossejada, filetejada i en rodanxes.